Esta web inserta cookies propias para facilitar tu navegación y de terceros derivadas de su uso en nuestra web, de medios sociales, así como para mejorar la usabilidad y temática de la misma con Google Analytics. Los datos personales no son consultados. Si continúas navegando consideramos que aceptas su uso.
Thursday, 05 February 2009 17:21

“Entre sorra i mar”, “Ger umeddal d ill” Featured

Written by
Rate this item
(0 votes)

Amazig de CatalunyaAlgèria batega entre la sorra del desert i la mar mediterrània. És un país ple de contrastos que intentarem conèixer gràcies als veïns que han anat arribant fins a Catalunya. Anirem a les arrels del Magrib, gràcies al poble amazic de la Cabília. En Karim i en Boualem ens descobriran els origens del cuscus, rei indiscutible de la gastronomia magribina, però, a més, ens acostaran a una tradició mil·lenària lligada a les joies, la llengua o la música.

 També anirem a Badalona, a casa d'en Mustapha on el menjar d'en Ghani omplirà una taula típica del mes del Ramadà. Des d'aquí, ens adonarem que malgrat l'enyor i la nostàlgia és possible reviure la taula més algeriana a l'altra ribera de la Mediterrània. A més a més, també hem volgut conèixer el mestissatge sorgit de l'exili. L'Ayesha ens obre el mapa de la seva identitat redescoberta gràcies a un viatge a Orán...

  • En Karim és un joier amazic que ens descriu així el seu poble: ""Creo que el bereber es un hombre libre, que quiere vivir su cultura y compartirla de una manera libre sin tener la intención de ser el centro del mundo. El bereber existió desde... la prehistoria, y el arte típico bereber también y, desde entonces, ¿cuántas civilizaciones han pasado por África del Norte, no? Han pasado los fenicios, han pasado los romanos, han pasado los vándalos, los bizantinos, hasta el día de hoy... estamos también con... 'la ocupación árabe', pero nunca vamos a dejar de existir, nunca vamos a dejar de reivindicar nuestra cultura, nuestra identidad... porque me siento profundamente kabil, me siento africano, me siento bereber, es mi orgullo de cada día." Els amazics són un grup ètnic originari del nord d'Àfrica, el qual sempre hem conegut amb el nom de "berbers", nom derivat del que els van donar els romans: bàrbars.

 El territori que ocupaven anava des d'Egipte fins a l'Atlàntic i des del Mediterrani fins a l'Àfrica subsahariana. Hi van passar diverses onades migratòries vingudes del Pròxim Orient, fins que al segle VII va arribar la conquesta àrab i, de cop, es van convertir en el grup majoritari a la riba sud del Mediterrani. Tot i haver adoptat l'islam o el cristianisme, el poble amazic manté una tradició animista heretada dels seus avantpassats. Però si un tret caracteritza els berbers és precisament la que els dóna nom: són homes lliures.

"Yo llevo un símbolo amazig, es la letra zeta en alfabeto bereber, que significa 'hombre libre' o significa también 'libertad'. Puedes hacerlo con, no sé, si rompes una cadena, si dibujamos ahora una cadena y la rompemos, te sale esta letra. Entonces, la mayoría de los amazigs, la mayoría de los bereberes la llevan como símbolo de libertad y hombre libre", ens comentava en Boualem tot referint-se al penjoll que llueix. Aquesta zeta de l'home lliure és la penúltima de les 31 lletres de l'alfabet berber.

Al voltant d'uns vint-i-cinc milions de persones parlen l'amazic en algun dels seus dialectes; fins i tot diuen que la desapareguda llengua dels guanxes de les illes Canàries prové de l'amazic. La majoria de parlants actuals són al Marroc, seguit d'Algèria i el Níger, però en trobem a Mali, Egipte o Burkina Faso. La tradició oral ha marcat la seva supervivència i evolució, tot i que, des de fa almenys 2.500 anys, tenen el seu propi sistema d'escriptura, anomenat líbic-berber o tifinag

En Karim és de Ath-yani, zona famosa per la seva joieria. Des de ben petit va aprendre aquest art i ara el continua a Catalunya on també fa classes de la tècnica amaziga. Ens va mostrar un penjoll anomenat thabzimth, que els homes acostumen a regalar a les seves dones quan tenen el primer fill. Es treballa per totes dues cares i hi trobem el blau de la mar com a símbol de vida; el verd, que representa la natura i l'esperança; el groc, la llum i la riquesa, i, finalment, el vermell del corall. Les joies són propietat exclusiva de les dones amazigues. Són elles les que les hereten i les que poden decidir, en un moment de necessitat, vendre-les o intercanviar-les. Karim Oukid

Fuente: www.tv3.cat

Read 9320 times Last modified on Tuesday, 30 April 2013 18:07

About us - معلومات عنا

محطة راديو ثويزا على الانترنت تبث على مدار 24 ساعة, إذاعة حرة و مستقلة, شعارنا الثقافة الأمازيغية بدون حدود.


Radio Thwiza estación de radio que transmite por Internet las 24 horas del día, Radio libre y independiente, con el lema la Cultura Amazigh y sin fronteras.
http://Www.Thwiza.Com
http://www.RadioThwiza.Com

Últimos posts - أخر المقالات

Newsletter

Quas mattis tenetur illo suscipit, eleifend praesentium impedit!