Esta web inserta cookies propias para facilitar tu navegación y de terceros derivadas de su uso en nuestra web, de medios sociales, así como para mejorar la usabilidad y temática de la misma con Google Analytics. Los datos personales no son consultados. Si continúas navegando consideramos que aceptas su uso.

Festes i tradicions amazigues

Sovint es diu que el tret comú que uneix els amazics arreu del món és el tret lingüístic (un amazic es distingeix per la seva llengua: l’amazic en les seves variants). Això és cert, però hi ha un altre tret  no menys important que és la cultura i precisament les expressions i manifestacions culturals lligades amb el calendari amazic i que fan que es pot parlar sense por d’un costumari amazic malgrat la discontinuïtat geogràfica i la fragmentació dialectal que pateixen els amazics. El calendari amazic és un calendari agrari lligat amb les labors de la terra, la posició des astres, la successió de les estacions i l’estat de la natura. Pel fet de ser pagesos i/o nòmades, els amazics estan molt lligats amb la natura i això fa que signin amb aquesta un pacte silenciós perquè els protegeixi dels mals i els procuri els bens. Veiem que les festes d’aquest calendari són relacionades amb la terra i la natura, tot i que puguin ser també llegendàries o mitològiques. Aquestes festes precisament són comunes entres la majoria dels amazics del nord d’Àfrica. Més encara, es podria parlar d’un tret mediterrani i africà en aquestes festes. A continuació, tres de les festes més significatives i més comunes d’aquest calendari. La primera celebració  El cap d’any amazic o la primera porta de l’any : de la vetllada del 12 de gener al dia del 13 de gener. Aquesta festa ha tingut diferents noms segons la regió en la qual se celebra: Yennayer (Algèria Marroc oriental), Ixef useggwas o id useggwas, tabburt useggwas  (Atlas), Lha’guz (Rif i Jbala) etc.És una festa que s’ha arribat a celebrar per part de la majoria de la població nord-africana, inclòs l’àrab.Malgrat que aquesta celebració ha estat bastant lligada a un esdeveniment polític que és la commemoració de l’accés dels amazics al tro egipci (la dinastia faraònica vint-i-dotzena) l’any 950 , l’origen de la festa és en la celebració de l’entrada d’un any any agrícola. Cap a finals de desembre s’acaba la labor més important de la terra que és el llaurat. Es tanca una etapa i comença una altra desconeguda i de la qual depèn totalment el futur i la vida dels pagesos. La resposta dels amazics cap a aquesta angoixa és la festa que té com a finalitat buscar la complicitat de la natura perquè la feina feta pels pagesos doni bons resultats. Un ritual de fertilitat.Aquesta celebració es fa a base d’un ritual de fertilitat molt carregat de simbologia que consisteix en demostrar molta generositat en tots els actes. Ho hi ha cap acte que sigui gratuït. El dia abans, es prepara la casa, es renten els plats amb oli, farina  i sal (ibsis), es prepara vaixella nova (de fang), es canvien les pedres de la llar de foc (inyan).Durant el sopar de la nit del 12 es menja un menjar molt senzill, però el dia 13, el menjar ha de ser molt abundant consistint en diferents plats combinats. L’àpat més important del dia és el sopar que consisteix en el cuscus fet amb verdures i carn. És un important sacrificar un animal (xai, gall,...). Com a postres: es consumeixen els fruits secs (passes, figues, ametlles, nous, blat torrat-tighwawin o timuyaz-, les creps amazigues- targhifin, tih’artitin...- aquesta combinació de sec i humit simbolitza la lluita: fertilitat/sequera. S’evita menjar menjars amargs per fugir l’amargor de la vida La gràcia d’aquest sopar és que es fa en família (la nuclear i la extensa). Si un familiar és absent, se li deixa la seva part posant culleres i plats a la taula. I pels invisibles, es posen petites quantitats en els racons i al llindar de la porta, al molí de grans,...  La llegenda de la vella dolenta (âjuzet yennayer, h’aguza, yemma miru...)No s’ha de parar de menjar malgrat que hom en tinguin prou. Si els nens mostren resistència, aquí intervé la llegenda d’una vella que es va riure del més de gener (yennayer en amazic) perquè es va acabar sense fer-li cap mal. Aquest, molt enfadat, va prestar-li dos dies al febrer per venjar-se d’ella i se la va emportar lluny.... Si els nens no volen menjar, estan amenaçats de que vindrà la vella de yennayer per emportar-los o omplir-los la panxa de palla. Tot això amb la finalitat de demostrar molta generositat a la natura, perquè aquesta sigui, al seu torn, generosa amb ells. El joc dels nensEls nens també prenen part en aquesta festa amb un joc que consisteix en una rua (A Algèria es fa amb mascarades) pel poble. Cada vegada que arriben a una casa, canten una cançó en la qual demanen que els propietaris de la casa els donin alguna llaminadura, ous durs, fruits secs... Quan hagin acabat la rua, es reuneixen en un lloc i es mengen allò que els han donat. La cançó:Zinnuh-binnuh ijjt n turut n irden amin! Zinnuh-binnuh, una mica de blat amen!  A teccar taddart-nkum s tqecrurin n tamment amin! Que s’ompli casa vostra de gerres de mel, amen! Zinnun-binnuh ijjt n turut n zzbib amin! Zinnuh-binnuh una mica de passes amen! A teccar taddart-nkum s min texsem a min! Que s’ompli casa vostra de tot allò que desitgeu amen!La segona celebració:Es tracta de taânsalt, o la segona porta de l’any: una festa que se celebra cap a finals de juny  amb aquest mateix nom en totes les zones amazigòfones. Aquesta festa no està lligada amb cap esdeveniment polític  . Ve per donar la benvinguda l’estiu. Ritual de purificacióEl ritual que regeix aquesta festa és el de la purificació a través de dos elements: l’aigua i el foc.Tot el poble s’ha de dirigir cap al mar, el riu o a les fonts per banyar-se. Hi ha zones on la banyada es fa d’una manera especificada. A més els animals també s’han de banyar. S’atribueixen a l’aigua virtuts purificaves i profilàctiques. En el llenguatge popular es diu: ficant-se a l’aigua, es treu la por. Al mateix temps, s’encenen fogueres grans i petites i es salten durant molta estona. Les fogueres es poden preparar a vora del mar, el riu o en un altre lloc. Generalment a prop d’allà on es viu. Durant la tarda, la gent es reuneix en la casa d’una vídua o una persona sola, per celebrar la festa amb cants, balls i menjars.Als camps, es procedeix a la fumigació dels arbres fruiters encetent foc a les males herbes i posant-les al mig dels camps perquè el fum purifiqui els arbres i expulsi els mals. La tercera celebració:La núvia de la pluja: una celebració comuna a tots els amazics relacionada amb la natura també i precisament amb l’aigua. El ritual de la invocació de la pluja quan hi ha risc de sequera. Un ritual de fecundidatLa celebració consisteix en fabricar una núvia amb dos pals, vestir-la de vestits tradicionals, lligar-li un cullerot a la mà i fer una rua de noies joves pel poble tot cantant la cançó de la pluja.En les creences amazigues antigues, la pluja està associada  a les semilles que han d’acabar plantant-se en la terra. Per ben assegurar aquesta operació de fecundació, es prepara un cullerot que es veu com una eina receptiva de l’aigua. A la Cabília i altres llocs, un joc de simulació de la fecundació és jugat per les noies: agafen una pilota (takurt) i intenetn introduir-la en un forat mentre la núvia canta una cançó . Quan s’hagi aconseguit, marxen.

A base d’aquesta celebració, una llegenda que es pot resumir així: un dia Anz’ar (el rei de la pluja), de pas per la terra, vi una noia molt bella, de seguida li va demanar que es casés amb ell. Aquesta va rebutjar la seva demanda i Anz’ar assecà els rius i les fonts. La noia es va trobar obligada a casar-s’hi. Les dones del poble la van preparar i la van deixar als camps on Anz’ar la va venir a recollir. Poc després, torna la pluja i s’observa un arc de Sant Martí al cel que els amazics deuen prendre per la seva heroïna (la núvia de la pluja). Curiosament, fins avui dia, els amazics anomenen l’arc de Sant Martí: la Núvia de la pluja.

Last modified on 30/04/2013

Share this article

K2_AUTHOR

Administrator

About us - معلومات عنا

محطة راديو ثويزا على الانترنت تبث على مدار 24 ساعة, إذاعة حرة و مستقلة, شعارنا الثقافة الأمازيغية بدون حدود.


Radio Thwiza estación de radio que transmite por Internet las 24 horas del día, Radio libre y independiente, con el lema la Cultura Amazigh y sin fronteras.
http://Www.Thwiza.Com
http://www.RadioThwiza.Com

Últimos posts - أخر المقالات

Newsletter

Quas mattis tenetur illo suscipit, eleifend praesentium impedit!