Esta web inserta cookies propias para facilitar tu navegación y de terceros derivadas de su uso en nuestra web, de medios sociales, así como para mejorar la usabilidad y temática de la misma con Google Analytics. Los datos personales no son consultados. Si continúas navegando consideramos que aceptas su uso.
Administrator

Administrator

Exposición en Granada sobre el escritor Rifeño Mohamed Chukri Una exposición fotográfica sobre la vida y obra del escritor marroquí Mohamed Chukri titulada 'La vida perra de Chukri' se puede ver en Granada, en concreto en el restaurante 'La Borraja' en pleno barrio del Realejo.

La exposición, diseñada por Luis de Vega, ofrece un recorrido fotográfico a través de la obra del autor marroquí y lleva a los visitantes a los lugares donde Coukri nació, vivió y murió.

La cinta marroquí "Aghrrabou" gana el festival internacional de cine bereberEl largometraje "Aghrrabou" ("El barco"), del realizador marroquí Ahmed Baidou, ganó anoche el gran premio del Festival Issni N'Ourgh internacional de cine bereber (FINIFA) celebrado en Agadir, en el sur de Marruecos, informó hoy la agencia MAP.

El filme, de 90 minutos, refleja la vida cotidiana de un poblado pesquero del sur de Marruecos humillado por el cacique Amghar y sus esbirros, al que se enfrentan tres habitantes del pueblo cuyas historias se entrecruzan.

Microsoft anuncia el lanzamiento de Windows 8 en idioma AmazighEl anuncio ya fue avanzado por la compañía durante una presentación ante Organización Internacional para la Ciencia y la Cultura de la lengua materna en las Naciones

Microsoft aterrizará en la cornisa africana con la llegada del nuevo Windows 8. La compañía hará una presentación en Marruecos del SO que incluirá en su versión nativa 14 nuevos idiomas, entre ellos el amazigh.

Gran existo en el concierto bonifico a favor de Boujemaa Azahaf en la ciudad Holandesa de Rotterdam Éxito en el concierto celebrado ayer sábado en la ciudad de Rotterdam para recaudar dinero para ayudar al fundador y cantante del grupo Twatoun con la participación de varios músicos,  organizaciones y artistas Rifeños, el concierto tuvo lugar en el auditorio de la biblioteca de la ciudad.
Se ha llegado a recoger una donación de unos 6500 euros, los cuales se obtuvieron de las entradas al concierto y en los que los mismos músicos llegaron a pagar la entrada del concierto, y la otra parte del dinero se reunieron de subastas de cuadros hechos por artistas Rifeños que reflejan en Rif urbano en cuadros y de las donaciones de los amantes de la música Twatoun en la red.

Concierto en la ciudad Holandesa de Róterdam para recaudar dinero para la ayuda de Boujemaa Azehaf Concierto en la ciudad Holandesa de Róterdam para recaudar dinero para la ayuda de Boujemaa Azehaf líder de la música Rifeña el sábado 13 de febrero de las 19:00 hasta 24:00 con la participación de varios músicos Rifeños y Amazigh.

Representantes del Congreso mundial Amazigh recibidos por la vicepresidenta del Parlamento EuropeoDel 15 al 19 de noviembre pasados, una delegación Amazigh conducida por miembros del Congreso Mundial Amazigh, y acompañada por representantes del Movimiento de los Ciudadanos " los AAROUCH "de Argelia y un representante de la Internacional tuareg, hizo una histórica gira por Europa.

 

Los representantes fueron recibidos, en primer lugar por los responsables de la Comisión Europea que se encargan de las relaciones de la Unión Europea exteriores y con los países del Magreb. Las españolas Belen Martinez Carbonnell, Immaculada Roca i Cortes y Bernard Brunet informaron a la delegación de los proyectos existentes, y los que están previstos para 2010, entre la Unión Europea y los países del sur del Mediterráneo respecto a las ONG, las mujeres y la sociedad civil.

Saturday, 26 September 2009 10:48

Amazigh Festival Amersfoort 2009

Amersfoort celebra su 750 aniversario. Con muchas actividades festivas en la ciudad de Amersfoort. Tawiza Fundación es una organización marroquí que busca activamente para contribuir a la cultural ciudad de Amersfoort. De 2 octubre-14 noviembre es el Festival de la lengua Amazigh en la ciudad de Amersfoort lugar.

Entre los ciudadanos de Amersfoort hay una gran comunidad de ascendencia marroquí. Esta comunidad desde los años sesenta ha contribuido activamente a la diversidad y la historia de Amersfoort. Durante estos días es el enfoque cultural sobre el tema 750 años y 40 años de la migración de Marruecos Amersfoort los trabajadores migrantes que llegaron a los Países Bajos, especialmente en Amersfoort.


El programa del festival de la lengua Amazigh se compone de un DVD de presentación: documental sobre las historias de vida de los marroquíes de la primera generación en Amersfoort, poemas, lecturas, teatro y música. En resumen, disfrutar de una buena dosis de cultura durante los días cultural Amazigh.

Apertura
Amazigh Festival Amersfoort 2009
Fecha: Viernes, 02.10.2009 / Hora: 14:00 - 17:00


Inauguración oficial:
regidor de Cultura, Sr. Kruyt
Conferencia a cargo de A. Cottaar:
"Marroquíes en los Países Bajos, los pioneros contar"
Conferencia a cargo de M. Rabbae: la lucha y la defensa del contexto organizado dentro de la comunidad marroquí en los años 60 y 70
Presidente: Farid Azarkan (Director SMN)
Exposición de arte:
Pinturas de la cultura rifeño de M. Abttoy
Ubicación: Roef el centro de la comunidad / biblioteca Kruiskamp / Laberinto del Tridente / Neptuno 66K cuadrados
Entrada:
Libre

Exposición de arte
Fecha: Viernes, 02/10/2009 al 23/10/2009

Exposición de arte:
Lienzos de la cultura rifeño M. Abttoy
Ubicación:
Kruiskamp Biblioteca / Centro Comunitario de la Roef / Laberinto del Tridente
Entrada: Libre

Fecha: Lunes, 26/10/2009 a 14/11/2009

Exposición de arte:
Lienzos de la cultura rifeño M. Abttoy
Ubicación: Ayuntamiento
Entrada: Libre

Conferencia
Fecha: Viernes, 16.10.2009 / Hora: 20:00

Conferencia a cargo de M. Aarab
:
La historia olvidada del Rif de Marruecos
Presidente:
M. Ayned
Ubicación:
El Stee Verde / Wiekslag 92
Entrada:
Libre

Velada cultural

Fecha: Domingo, 25/10/2009 / Hora: 20:00

Podio:
Young Talent
Teatro:
KeurmerkNL
Música; Mimoun Rafroua
Ubicación: El Teatro Lady / 13 Dame Street
Entrada:
€ 5, =

Final del Festival: La música y la presentación de documentales

Fecha: Sábado, 31.10.2009 / Hora: 19:30

DVD de Presentación:
Documental 1 ª generación de marroquíes
Música: Tarwa n Chigh Muhand / Milouda / Imetlaa y Walid Mimoun
Ubicación:
El Flint / Coninckstraat 60
Entrada:
€ 5, =

Reservas: www.lievevrouw.nl

Sunday, 13 September 2009 10:14

La bandera Amazigh

Bandera AmazighSu carácter antropomórfico es evidente, y ha sido conocido desde tiempos prehistóricos, su significado actual se debe a Muhend Bessaoud Mohammed Arav, fundador de la Academia bereber en 1966. Simboliza el pueblo amazigh. Se lleva la medalla de símbolo, un anillo o una hebilla de cinturón para mostrar su aprobación a la causa de los bereberes.

La bandera Amazigh:

Los bereberes tienen su propia bandera. Fue creado por la Academia bereber (Agraw Imazighen). Yo te doy aquí el significado más profundo.
Festival internacional de música Mawazine Las autoridades de la ciudad de Rabat procedieron en la tarde del domingo 17 de mayo de 2009 a la detención de varios espectadores venidos a asistir al Festival internacional de música Mawazine a la plaza del Hotel de lujo Baytari.
Los artistas Fatima Tbamrant famosa por sus canciones de lucha, Yuba, Amtala Hijawi se producían esa noche. A los lemas hostiles al poder marroquí subrayados por la muchedumbre, las fuerzas del orden presentó inmediatamente.
Sunday, 26 April 2009 18:52

Festes i tradicions amazigues

Sovint es diu que el tret comú que uneix els amazics arreu del món és el tret lingüístic (un amazic es distingeix per la seva llengua: l’amazic en les seves variants). Això és cert, però hi ha un altre tret  no menys important que és la cultura i precisament les expressions i manifestacions culturals lligades amb el calendari amazic i que fan que es pot parlar sense por d’un costumari amazic malgrat la discontinuïtat geogràfica i la fragmentació dialectal que pateixen els amazics. El calendari amazic és un calendari agrari lligat amb les labors de la terra, la posició des astres, la successió de les estacions i l’estat de la natura. Pel fet de ser pagesos i/o nòmades, els amazics estan molt lligats amb la natura i això fa que signin amb aquesta un pacte silenciós perquè els protegeixi dels mals i els procuri els bens. Veiem que les festes d’aquest calendari són relacionades amb la terra i la natura, tot i que puguin ser també llegendàries o mitològiques. Aquestes festes precisament són comunes entres la majoria dels amazics del nord d’Àfrica. Més encara, es podria parlar d’un tret mediterrani i africà en aquestes festes. A continuació, tres de les festes més significatives i més comunes d’aquest calendari. La primera celebració  El cap d’any amazic o la primera porta de l’any : de la vetllada del 12 de gener al dia del 13 de gener. Aquesta festa ha tingut diferents noms segons la regió en la qual se celebra: Yennayer (Algèria Marroc oriental), Ixef useggwas o id useggwas, tabburt useggwas  (Atlas), Lha’guz (Rif i Jbala) etc.És una festa que s’ha arribat a celebrar per part de la majoria de la població nord-africana, inclòs l’àrab.Malgrat que aquesta celebració ha estat bastant lligada a un esdeveniment polític que és la commemoració de l’accés dels amazics al tro egipci (la dinastia faraònica vint-i-dotzena) l’any 950 , l’origen de la festa és en la celebració de l’entrada d’un any any agrícola. Cap a finals de desembre s’acaba la labor més important de la terra que és el llaurat. Es tanca una etapa i comença una altra desconeguda i de la qual depèn totalment el futur i la vida dels pagesos. La resposta dels amazics cap a aquesta angoixa és la festa que té com a finalitat buscar la complicitat de la natura perquè la feina feta pels pagesos doni bons resultats. Un ritual de fertilitat.Aquesta celebració es fa a base d’un ritual de fertilitat molt carregat de simbologia que consisteix en demostrar molta generositat en tots els actes. Ho hi ha cap acte que sigui gratuït. El dia abans, es prepara la casa, es renten els plats amb oli, farina  i sal (ibsis), es prepara vaixella nova (de fang), es canvien les pedres de la llar de foc (inyan).Durant el sopar de la nit del 12 es menja un menjar molt senzill, però el dia 13, el menjar ha de ser molt abundant consistint en diferents plats combinats. L’àpat més important del dia és el sopar que consisteix en el cuscus fet amb verdures i carn. És un important sacrificar un animal (xai, gall,...). Com a postres: es consumeixen els fruits secs (passes, figues, ametlles, nous, blat torrat-tighwawin o timuyaz-, les creps amazigues- targhifin, tih’artitin...- aquesta combinació de sec i humit simbolitza la lluita: fertilitat/sequera. S’evita menjar menjars amargs per fugir l’amargor de la vida La gràcia d’aquest sopar és que es fa en família (la nuclear i la extensa). Si un familiar és absent, se li deixa la seva part posant culleres i plats a la taula. I pels invisibles, es posen petites quantitats en els racons i al llindar de la porta, al molí de grans,...  La llegenda de la vella dolenta (âjuzet yennayer, h’aguza, yemma miru...)No s’ha de parar de menjar malgrat que hom en tinguin prou. Si els nens mostren resistència, aquí intervé la llegenda d’una vella que es va riure del més de gener (yennayer en amazic) perquè es va acabar sense fer-li cap mal. Aquest, molt enfadat, va prestar-li dos dies al febrer per venjar-se d’ella i se la va emportar lluny.... Si els nens no volen menjar, estan amenaçats de que vindrà la vella de yennayer per emportar-los o omplir-los la panxa de palla. Tot això amb la finalitat de demostrar molta generositat a la natura, perquè aquesta sigui, al seu torn, generosa amb ells. El joc dels nensEls nens també prenen part en aquesta festa amb un joc que consisteix en una rua (A Algèria es fa amb mascarades) pel poble. Cada vegada que arriben a una casa, canten una cançó en la qual demanen que els propietaris de la casa els donin alguna llaminadura, ous durs, fruits secs... Quan hagin acabat la rua, es reuneixen en un lloc i es mengen allò que els han donat. La cançó:Zinnuh-binnuh ijjt n turut n irden amin! Zinnuh-binnuh, una mica de blat amen!  A teccar taddart-nkum s tqecrurin n tamment amin! Que s’ompli casa vostra de gerres de mel, amen! Zinnun-binnuh ijjt n turut n zzbib amin! Zinnuh-binnuh una mica de passes amen! A teccar taddart-nkum s min texsem a min! Que s’ompli casa vostra de tot allò que desitgeu amen!La segona celebració:Es tracta de taânsalt, o la segona porta de l’any: una festa que se celebra cap a finals de juny  amb aquest mateix nom en totes les zones amazigòfones. Aquesta festa no està lligada amb cap esdeveniment polític  . Ve per donar la benvinguda l’estiu. Ritual de purificacióEl ritual que regeix aquesta festa és el de la purificació a través de dos elements: l’aigua i el foc.Tot el poble s’ha de dirigir cap al mar, el riu o a les fonts per banyar-se. Hi ha zones on la banyada es fa d’una manera especificada. A més els animals també s’han de banyar. S’atribueixen a l’aigua virtuts purificaves i profilàctiques. En el llenguatge popular es diu: ficant-se a l’aigua, es treu la por. Al mateix temps, s’encenen fogueres grans i petites i es salten durant molta estona. Les fogueres es poden preparar a vora del mar, el riu o en un altre lloc. Generalment a prop d’allà on es viu. Durant la tarda, la gent es reuneix en la casa d’una vídua o una persona sola, per celebrar la festa amb cants, balls i menjars.Als camps, es procedeix a la fumigació dels arbres fruiters encetent foc a les males herbes i posant-les al mig dels camps perquè el fum purifiqui els arbres i expulsi els mals. La tercera celebració:La núvia de la pluja: una celebració comuna a tots els amazics relacionada amb la natura també i precisament amb l’aigua. El ritual de la invocació de la pluja quan hi ha risc de sequera. Un ritual de fecundidatLa celebració consisteix en fabricar una núvia amb dos pals, vestir-la de vestits tradicionals, lligar-li un cullerot a la mà i fer una rua de noies joves pel poble tot cantant la cançó de la pluja.En les creences amazigues antigues, la pluja està associada  a les semilles que han d’acabar plantant-se en la terra. Per ben assegurar aquesta operació de fecundació, es prepara un cullerot que es veu com una eina receptiva de l’aigua. A la Cabília i altres llocs, un joc de simulació de la fecundació és jugat per les noies: agafen una pilota (takurt) i intenetn introduir-la en un forat mentre la núvia canta una cançó . Quan s’hagi aconseguit, marxen.

A base d’aquesta celebració, una llegenda que es pot resumir així: un dia Anz’ar (el rei de la pluja), de pas per la terra, vi una noia molt bella, de seguida li va demanar que es casés amb ell. Aquesta va rebutjar la seva demanda i Anz’ar assecà els rius i les fonts. La noia es va trobar obligada a casar-s’hi. Les dones del poble la van preparar i la van deixar als camps on Anz’ar la va venir a recollir. Poc després, torna la pluja i s’observa un arc de Sant Martí al cel que els amazics deuen prendre per la seva heroïna (la núvia de la pluja). Curiosament, fins avui dia, els amazics anomenen l’arc de Sant Martí: la Núvia de la pluja.

Page 5 of 15

About us - معلومات عنا

محطة راديو ثويزا على الانترنت تبث على مدار 24 ساعة, إذاعة حرة و مستقلة, شعارنا الثقافة الأمازيغية بدون حدود.


Radio Thwiza estación de radio que transmite por Internet las 24 horas del día, Radio libre y independiente, con el lema la Cultura Amazigh y sin fronteras.
http://Www.Thwiza.Com
http://www.RadioThwiza.Com

Últimos posts - أخر المقالات

Newsletter

Quas mattis tenetur illo suscipit, eleifend praesentium impedit!